Llevar-se amb ressaca i trobar que l'espai de la fe està vuit. No recordar exactament què ha passat la nit anterior i, per tant, tractar d'esbrinar si la fe s'ha enfadat, està decebuda o simplement trista. Sortir al carrer sota la pluja d'instants, encara amb la memòria en blanc. Cridar el seu nom i sentir els ulls dels passejants sobre la meva llengua. Sentir com em diuen «heretge, pecador, infidel, boig, ateu, desamant...». Prosseguir pel carrer de sempre que no és més el meu carrer i trobar-la, allà al fons, bevent i xerrant amb un altre. Dir-li: «Tu ets la meva fe». Ella somriure, potser encara borratxa. I veure com de cop i volta li cauen les llàgrimes i pensar: «hauria de ser la meva fe qui em recolza i no al contrari», però en l'abraçant notar que la seva pell és pell de dona, que sent a dona i la deixo passar aquell tros d'eternitat plorant a mi abraçada i dient com se sentia sola. Consolar-la i jurar-me a mi mateix que mai més tindré dubtes d'ella. Però saber que en tindré. Per ser humà. I la meva fe de vegades també, fins i tot dona.
Levantarse con resaca y encontrarse que el hueco de la fe está vacío. No recordar exactamente qué ha pasado la noche anterior y, por tanto, tratar de averiguar si la fe se ha enfadado, está decepcionada o simplemente triste. Salir a la calle bajo la lluvia de instantes, aún con la memoria en blanco. Gritar su nombre y sentir los ojos de los paseantes sobre mi lengua. Oír cómo me dicen «herejes, pecador, infiel, loco, ateo, desamado...». Proseguir por la calle de siempre que ya no es mi calle y encontrala, allá al fondo, bebiendo y hablando con otro. Decirle: «Tú eres mi fe». Ella sonreír, quizá aún borracha. Y ver cómo, de repente, se le caen las lágrimas y pensar: «Tendría que ser mi fe quien me apoya y no al revés», pero al abrazarla notar que su piel es piel de mujer, que huele a mujer y le permito pasar aquel pedazo de eternidad llorando a mí abrazada y diciendo cómo se sentía sola. Consolarla y jurarme que nunca más tendré dudas de ella. Por saber que las tendré. Por ser humano. Y mi fe a veces también, sobre todo mujer.
Frantz Ferentz, 2016
Sem comentários:
Enviar um comentário