De vegades penso que potser existeixes.
He tingut la impressió que alguna de les ombres,
que de nit, camí de Hradčanská, crec veure, podries ser tu.
Sí, ho penso sovint, quan vull
interpretar místicament les taques del cafè
mandrós que inventa destins sobre un full de paper.
De vegades em pregunto que, si existeixes,
quin sabor tindrà entre els teus llavis Praga
amb les seves síl•labes per tu pronunciades,
si sabries despullar-te en la boira
del Moldava quan la ciutat replega ànimes melancòliques.
De vegades sí crec que existeixes,
perquè he tocat de la teva esquena el carrer, fent amb el dit
camins entre la neu que et cobreix
i que tu has convertit el meu nom en alè
i en cervesa
al peu de Malá Strana.
De vegades estic segur que existeixes,
però de debò no ho sé,
per si de cas existeixes i em cerques
em trobaràs al pont de Carles...
sóc l'ombra de les monedes caigudes a la vora del jazz,
del jazz que de tu a tothom parla.
© text: Frantz Ferentz, 2014
© foto: Nataša Frías
