sábado, março 06, 2010

Sardinia.- XFC

Sardinia is a short series of four poems written in Sardinian. Past, present and future. When time is no longer lineal, because memory has lost its desires. Spanish translation is given at the end.
_______________________________________________________________________


ELMAS


Aisetaia curiosu sa note
refletada in su cafè.

Nùmenes e paràulas chi benniant
a conca mia
pro biagiare in tram
peri sa memòria.

Mi torrat
cuddu aeroportu
e s'assèntzia
de ispinas.

Nudda
b'aiat in cudda lava
chi che abba curriat
peri sa cara mia.

Fit una die de ierru
cando totu sos orizontes
benniant
benniant
a cuddu aeroportu.


        TZIDADE ANTIGA (CASTEDDU)


E tando
che semper t'aggradat
s'istàtua de s'elefante...

Pedra cun pedra
che in àtera tzidade
-non l'amus a nominare,
forsis diat èssere gelosa-
fimus mandighende
solidades,
a lentu,
cun unu cafè in sas lavras
arreneghende a sos deos
chi nos pessighiant
peri sas rampas,
che a piseddos.

M'aggradat
semper addevinare
s'iscorigadòrgiu
atraessu sos pilos tuos



        MARE PINTADU



S'abba
ti aundat,
in su risu
ti naschent sirenas.

Prajas lentas
in ue frimmare
inter sas cambas tuas,
mangròvias
inter sos pilos tuos

Sa pedde est s'arena
o s'arena est sa pedde.

M'aggradat
custu sabore
salidu
de sa buca tua
cando mi cramas.



        SOS MONTES DE SA LUNA


Una note
olvidada dae su calendàriu.

Mi leaias sa mano,
in silèntziu
cun issa disegnaias
isteddos in su petus tuo.

Cudda note pinteimus
su letu de efervescèntzias,
mentris in sos montes
a sussu
curriant boghes tzegas,
cuddas
chi oe galu ti chircant.

* * *

ELMAS


Curioso aguardaba la noche
reflejada en el café.

Nombres y palabras que me acudían
a la cabeza
para viajar en tranvía
por la memoria.

Me vuelve
aquel aeropuerto
y la ausencia
de espinas.

Nada
había en aquella lava
que como agua me corría
por el rostro.

Fue un día de invierno
cuando todos los horizontes
venían,
venían
a aquel aeropuerto.


         
CIUDAD ANTIGUA (CASTEDDU)


Y entonces
te gusta como siempre
la estatua del elefante...

Piedra a piedra
como en otra ciudad
-no la nombremos,
acaso se vuelva celosa-
estuvimos comiendo
soledades,
lentamente,
con un café entre los labios
enfadando a los dioses
que nos perseguían
por las rampas,
como a niños.

Siempre me gusta 
adivinar el ocaso
a través de tus cabellos.




        MARE PINTADU



El agua
te inunda,
en tu risa
nacen sirenas.

Playas lentas
donde parase
entre tus piernas,
manglares
entre tus cabellos.

La piel es la arena
o la arena es la piel.

Me gusta
este sabor
salado
de tu boca
cuando me llamas.



        LOS MONTES DE LA LUNA


Una noche
olvidada del calendario.

Me cogías la mano,
en silencio
para con ella dibujar
estrellas en tu pecho.

Aquella noche pintamos
un lecho de efervescecias,
mientras en los montes
arriba
corrían voces ciegas,
aquellas
que aún hoy te buscan.

© Xavier Frías Conde
All rights reserved worlwide

Sem comentários: