sábado, fevereiro 13, 2016

I MÉS PLUJA ~ Y MÁS LLUVIA

Resultado de imagen de sadness and rain

Miro la pluja. Les gotes rellisquen pel vidre, com si allò fos l'únic mode de desitjar destins. Més allà de l'aigua, encara més aigua. Sembla que per moments el món s'enfonsa en no-paraules. Faig un esforç a través de la finestra per a recordar un nom de dona, només ú. Però sempre plou. Potser sempre ha plogut. Potser tot el que vist sempre és pluja. I em vaig enamorar de la pluja, amb formes rodones i veu invisible de l'altre costat del vidre de la meva finestra. I m'acosto al vidre, per si de cas alguna vegada ha tingut tacte, gust, odor de dona. I el beso, però ell, el vidre, no respon. Sóc, doncs, tristesa. Sóc llàgrimes que aspiren a nèixer. Sóc el que sempre cerca, entre els plors esbossats sobre el vidre, trist i mullat. Aquell sóc jo, l'aprenent d'amant de la pluja.

Miro la lluvia. Las gotas se deslizan por el vidrio, como si fuera el único modo de anhelar destinos. Más allá del agua, aún más agua. Parece que por momentos el mundo se hunde en no-palabras. Hago un esfuerzo a través de la ventana para recordar un nombre de mujer, solo uno. Pero siempre llueve. Quizá siempre ha estado lloviendo. Quizá todo lo que he visto es siempre lluvia. Y me enamoré de la lluvia, con formas redondas y voz invisible al otro lado del vidrio de mi ventana. Y me acerco al vidrio, por si acaso alguna vez ha tenido tacto, gusto, olor de mujer. Y lo beso, pero él, el vidrio, no responde. Soy, pues, tristeza. Soy lágrimas que aspiran a nacer. Soy el que siempre busca, entre los llantos esbozados en el vidrio, triste y mojado. Ese soy yo, el aprendiz de amante de la lluvia.

Frantz Ferentz, 2016

Sem comentários: